SARA ARIZA
ARTISTES DISSENY
Joan Fontcuberta Villà va néixer el 24 de febrer de 1955, Barcelona. És un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art espanyol especialitzat en fotografia. L'obra de Joan Fontcuberta s'inscriu en una línia crítica de la concepció de la fotografia com a evidència del real. Molts dels seus treballs versen sobre el “posar en dubte” la veritat que se li atorga a les imatges fotogràfiques. Es posiciona en una línia de qüestionament. No sols les seves obres fotogràfiques, sinó també els seus treballs teòrics, tenen una intenció apelativa cap als observadors de les imatges, apel·la a una consciència crítica, a la desconfiança crítica, contra la postura de debò absoluta de certa línia de concepció de la fotografia. Fontcuberta s'autodenomina un escèptic, per la qual cosa els seus treballs es basen en el qüestionament del concepte preestablert que es té de la fotografia, el qual s'assenteixi sobre la idea de reflex fidel de la realitat.
Albert Gusi va néixer a Castellbisbal, Vallès Occidental, 1970. És un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge .Sovint, les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic.
Albert Gusi amb observació, poesia, i humor parla de la fragilitat del paisatge, de la seva constant transformació, de la seva memòria i ens proposa una altra manera de mirar-lo, amb una complicitat lúdica a través d’una acció efímera que ens aproxima a un art sobretot en procés, viscut i compartit.
Marcel·lí Antúnez Roca va néixer en Moyá, 13 de desembre de 1959. És un dels artistes més reconeguts d'Espanya gràcies a la utilització de tecnologies digitals en les performances mecatrònica i la instal·lació que ha fet.
Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius.
Cristina de Middel va néixer a Alacant, 1975. És una fotògrafa documental i artista espanyola que viu i treballa entre el Brasil, Mèxic i Espanya. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ongs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'Agència Magnum.
MAKEA TU VIDA
Makea Tu Vida és una entitat creada el 2006 sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que treballa al territori que hi ha entre els mons del Disseny i l'Ecologia.
Van dirigides a fomentar el disseny obert, l'intercanvi de coneixements i la creativitat col·lectiva, aplicats a la reutilització en diferents contextos i situacions.
A través de metodologies de co-creació i disseny col·laboratiu, desenvolupem tallers per a la construcció de missatges, equipaments d'espais, plataformes relacionals (digitals i trobades), artefactes i objectes.
- Plantejar i explorar solucions constructives a través de l'experimentació i prototips a través de tècniques de reutilització de residus.
-Generar dinàmiques de treball col·lectiu i participatiu, per a la reflexió i conscienciació social i mediambiental.
- Fomentar la cultura de la Reutilització i Intercanvi de coneixements.
- Capacitar en el maneig d'eines i metodologies de Disseny en Codi Obert.
Desenvolupament de la cultura DIY (Fes-ho tu mateix) / DIWO (Fes-ho amb altres) com a mètode pràctic d'empoderament individual i col·lectiu, enfront de la cultura alienandora del «usar i llençar».
VICTOR PAPANEK
Dissenyador,antropòleg,escriptor i professor, Victor Papanek (1923-1998) va néixer a Viena (Àustria) i va emigrar als Estats Units en 1939, on es va graduar en arquitectura i disseny en la Cooper Union de Nova York i va cursar estudis de postgrau al Massachusetts Institute of Technology.
Papanek va tractar temes com la influència dels materials, el transport, el procés de producció, la despesa, el muntatge dels productes i el «disseny per al desmuntatge» i va parlar que en el segle XXI es necessitarien dissenyadors especialitzats en temes mediambientals i que tota educació de disseny s'havia de basar en mètodes i idees ecològics. Això incloïa dur a terme estudis de biologia, antropologia, geografia cultural i altres camps afins. El futur del disseny era el de convertir-se en una síntesi entre diverses disciplines de matriu socioeconòmica i política i, sobretot, servir de suport a la sostenibilitat de la vida del planeta.
