Rococó: (1730-1760, França) gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Formes inspirades en la natura, mitologia, bellesa dels cossos nus i l'art oriental. Busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual. Art mundà, sobre temes de la vida diària i de les relacions humanes, temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets o pagodes.

 

Abans de la Revolució Francesa (1789-1799) a finals del s. XVIII, a França hi havia una monarquia absoluta, l’Antic Règim. Entre 1715 i 1774 regna Lluis XV, poc interessat en els problemes de l’estat i més en el seu propi plaer. El seu fill Lluis XVI puja al poder amb només vint anys. És molt influenciable i el seu casament amb l’odiada Maria Antonieta d’Àustria escampa el pensament de que aquesta influenciava al seu marit en benefici d’Àustria. Era presumida malgastadora i els francesos l’anomenàven “Madame Déficit”, “La lloba austriaca” o “L’altra gossa”. Alguns historiadors creuen que va ser injustament tractada.

 

Impressionisme (1874-1886, França) moviment pictòric que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. Pinten més enllà de les formes que hi són a sota. Quadre de Monet Impressió: sol naixent.

Neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República. Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals... El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. Moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics. D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul. Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art).

 

Postimpressionisme: (finals s.XIX i principis s.XX) extensió de l'impressionisme i rebuig a les seves limitacions. Colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, més emoció i expressió a la seva pintura.

 

PRIMERES AVANTGUARDES:

Fauvisme (1905-1910)

 

Expressionisme (1900-1930)  (Expressionisme alemany)

 

Cubisme (1907-1914)  El cubisme consisteix reconèixer la naturalesa bidimensional de la tela i no recrear la tridimensionalitat (cosa que precisament pretén una figura com la galleda). Pinten gèneres com bodegons, paisatges, retrats... Amb artistes: Picasso, Braque...

 

Futurisme (1909)

El Futurisme és un dels primers moviments de l’avantguarda artística, sorgit a Itàlia en 1909, per Filippo Tommaso Marinetti, que va redactar el primer Manifest del Futurisme, el primer de molts altres, en el que afirma: "un automòbil de carreres ..., es més bell que la Victòria de Samotràcia".

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

- Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

- L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.

- Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

 

Orfisme (1912)

És una tendència que surt del cubisme per a proclamar la supremacia del color.

- No figuració o figuració gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.

- Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.

- Recerca de la correlació entre sons i colors.

- Sensació de dinamisme rítmic.

- Composicions de gran fantasia.

 

Constructivisme (1914, Rússia) No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una 

convicció política (el marxisme). Art al servei de la revolució i del poble. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.

 

Suprematisme (1915)  Suprematisme rus (anys després del cubisme) elements formals es redueixen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle; els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura, amb figures geomètriques, prescindint de l'aparença dels objectes.

 

Dadaisme (1916-1923) moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.

 

Neoplasticisme (1917, Països Baixos) buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

Les teories de Mondrian reivindiquen un procés d'abstracció progressiva en virtut del qual les formes s'anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres primaris.

 

Surrealisme (1924-1936, França) moviment artístic i literari. En un principi, moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura.

Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista:

1. Pintors que defensen l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

 

2. La figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí duria al límit el poder de la figuració; però també Yves Tanguy, amb formes viscoses, líquides.

 

Primeres avantguardes són tots els moviments creatius, principalment pictòrics, que van aparèixer a Europa des del 1905 fins el 1945.

 

Els moviments es caracteritzen pel fet de qüestionar l’art del passat i cerquen la renovació radical de l’art, tant en nivell formal com de continguts.

Els artistes avantguardes mostren un rebuig frontal a la idea tradicional de l’art com a imitació. Van proposar la creació de nous llenguatges artístics basats en l’experimentació constant amb les tècniques i els materials i la recerca de nous continguts i significats.

 

Aquesta llibertat va permetre mostrar les obres amb major sensibilitat vers els fets històrics contemporanis.

​

​

​

- REALISME

​

- HIPERREALISME

 

- NATURALISME

​

​

- CONTRUCTIVISME RUS

​