SARA ARIZA
GRAVAT ESBOSSOS
La primera idea que vaig tenir a l'hora d'il·lustrar el que estava succeint actualment va ser fer una cara fusionada amb altres, on la mirada d'aquesta no transmetia res, en canvi, estava cridant. Això és perquè actualment, amb el que està succeint la gent no es para a pensar en el que diu, i a la mínima crida o diu coses que no tenen sentit, per això vaig fer que els seus ulls no tinguessin cap mena de vida.
Com la idea no em va agradar vaig passar a la següent. "Apocalipsis", vaig voler il·lustrar un poble tot buit i derruït, encara que no em va agradar molt la idea, perquè no sabia com dibuixar-ho perquè transmetre's soledat i tristesa en el gravat.
Després vaig estar dibuixant cossos humans sense cap, de manera bastant deformada, no fidel a la realitat. I vaig pensar que seria bona idea il·lustrar un d'aquests cossos assegut a sobre del seu cap, aquest desproporcionat i massa gran, amb la idea que la gent davant aquesta situació d'estar tancada a casa està perdent el cap i no sap com portar personalment el tema, la por i el nerviosisme els fa perdre el cap. Una idea inicial era fer-lo amb un mirall a la mà, però al disseny final no li vaig posar, perquè no es dóna a entendre realment que està fent.
