QUÈ ÉS UN CÒMIC?

Un còmic és un relat o història explicada mitjançant vinyetes que solen contenir il·lustracions i en el qual algunes, o totes les vinyetes aquestes, poden contenir un text més o menys breu. Encara que això és relatiu en vers de l’estil o idea del creador.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ORIGEN

En parlar dels antecessors de les historietes podríem remetre'ns als antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulles de papir. 

 

També es podrien considerar com a origen del còmic als retaules medievals, els quals explicaven al poble histories, successos, crims,… mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques.

 

Però potser els antecedents més pròxims a les historietes són les Aucas i Al·leluies; aquestes publicacions van començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.

 

Però bo, en realitat, la història del còmic es relaciona més concretament amb la impremta i la caricatura.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ESTIL

La historieta o còmic a poc a poc va anar desenvolupant el seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren totes de la mateixa grandària i els petits textos es col·locaven al peu d'aquestes.

 

Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos perquè aviat van aparèixer els entrepans. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent.

 

És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús de certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per a explicar que el personatge ha tingut una idea.

 

Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.

​

OBRES IMPORTANTS DEL CÒMIC:

• Watchmen (Alan Moore y Dave Gibbons, 1986-1987)

• Sandman (Neil Gaiman y varios dibujantes, 1988-1996)

• Maus (Art Spiegelman, 1977-1991)

• All-Star Superman (Grant Morrison y Frank Quitely, 2005-2008)

• V de Vendetta (Alan Moore y David Lloyd, 1982-1988)

• Contrato con Dios (Will Eisner, 1979)

• Akira (Katsuhiro Otomo, 1982-1990)

​

CARACTERÍSTIQUES:

- El còmic en la seva narrativa marca els temps: present, passat i futur, per mitjà de les seves vinyetes.

 

- Utilitza també per a marcar el ritme temporal el flaix-back i el flaix- forward
L'analepsi (flashback) s'utilitza narrativament per a alterar la seqüència cronològica en la història, ens remet al passat. La prolepsis (flashforward) és un salt cap endavant en el temps, després es torna al present.

- Utilitza llenguatge verb-icònic (elements verbals i icònics): utilitza textos de transferència –cartutxos- amb una fi de relleu (pas d'un temps a un altre) o d'ancoratge (pas d'un espai a un altre). També utilitza textos diagonals (globus) i onomatopeies
 

- Recorre a l'ús de codis específics: vinyetes, globus, indicacions de moviment i expressions gestuals.
 

- És un mitjà de comunicació massiva.
 

- Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, la qual cosa significa que busca deixar un ensenyament.

​

Vinyeta:

La unitat mínima de la significació en el còmic. Representa la unitat espaciotemporal; unitat de significació (es percep pels sentits i evoca una entitat diferent així mateixa); unitat de muntatge (organització de plans d'un discurs visual) i també és la unitat de percepció diferencial de temps. La vinyeta té un continent i un contingut.

El continent es forma per línies que delimiten l'espai total de la pàgina del còmic. Les línies constitutives del continent tenen característiques: rectes, corbes, lleugerament ondulades, etcètera. Les vinyetes tenen forma rectangular, encara que també hi ha quadrades i triangulars. També posseeixen una grandària.

El contingut és el verbal icònic. El primer es classifica en contextual, de transferència, de dialogo o onomatopeies. L'icònic té dues dimensions: a) substantiva és a dir el pla de l'expressió, el dibuix i al fet que representa; b) l'adjectiva que connota l'expressió del dibuix, pot ser moviment explicat mitjançant línies corbes i núvols.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Colors

Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació de color pot complir quatre funcions, a saber: figurativa, estètica, psicològica i significant.

- Figurativa per a donar-li realisme a la imatge.
- Estètica, embelleix la imatge.
- Psicològica, provocar emocions, estimular sentiments.

El significat dels colors no és fix, permet diverses combinacions que donin pas a interpretacions diferents. Un color pot usar-se per a significats diferents.

​

Signes convencionals

Metàfora visual: Convenció gràfica per a expressar idees a través d'imatges. Un cop o pensament per exemple.

Figures cinètiques: En els còmics no hi ha moviment, però aquestes figures graficas s'esforcen per reflectir dinamisme real.

La línia recta representa la trajectòria simple recorreguda per un objecte o personatge. Quan aquesta línia es prolonga per a descompondre la imatge es busca representar un moviment veloç, es veu molt en superherois. Quan hi ha algun cop es dibuixa una forma estrellada i el dibuix de l'impacte es col·loca en el centre.

Muntatge: selecciona l'espai i temps per a donar-li ritme a la història. Es val de recursos com ara:

La panoràmica: vinyetes successives que mostren un sol moviment.
Sensació de travelling és una seqüència successiva d'imatges sobre un personatge, on l'acostes o allunyes.
El fos és una alteració progressiva dels tons d'imatge.
L'encadenat dóna una degradació d'imatge al mateix temps que va apareixent una altra amb un valor semblant.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Relleu i Ancoratge

Cobreix salts del temps, perquè el sentit cronològic no es perdi. L'ancoratge agrega informació extra.

Onomatopeia

Representa el so, fora o dins de la vinyeta es pot col·locar.
 

 

 

 

 

 

​

Tipografia

És a dir, el tipus de lletra. Generalment s'utilitza el tipus impremta. Tot depèn del personatge i el to que vulgui expressar-se. En un crit les lletres són majúscules o grans, per exemple.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Enquadre

 

Limitació de l'espai de la realitat on l'acció s'executa dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat (plans), els angles a l'angles de visió  o el seu espai en el paper (format).

Plans

 

Gran Pla General (GPG) manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i a penes veiem als personatges. És el paisatge en general.

 

Pla General (PG) la seva grandària és semblant a la grandària del personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació del context en el qual està el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors perquè es busca el protagonisme al personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.

 

Pla Americà (PA) és la figura humana des dels genolls, mostra la part física del personatge o accions detallades d'aquest.

 

Pla Detall (PD) enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.

 

Pla Mitjà (PM) enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió del personatge és important per al pla mitjà.

 

Primer Pla (PP) va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.

​

Entrepa o globo

 

El bocadillo és l'espai on es col·loquen els textos que pensa o diuen els personatges. Consten de dues parts: la superior que s'anomena globus i de cua o delta que assenyala a el personatge que està pensant o parlant. La forma d'el globus va donar a el text diferents sentits:
 

- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.
- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat, por, fred, etc.
- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.
- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa per expressar secrets, confidències, etc.
- Quan la cua del globus assenyala un lloc fora de el quadre, indica que el personatge que parla no apareix a la vinyeta.
- El globus inclòs en un altre entrepà indica les pauses que realitza el personatge en la seva conversa.
- Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.
- El globus amb diverses cues indica que el text és dit per diversos personals