INFORMACIÓ NOU REALISME FRANCÈS

 

Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta. Aquest moviment va ser una gran tendencia en les avantguardes dels anys 60.

 

Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna, també, es considera el moviment dadaiste com a precursor.

 

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

 

El moviment del "nouveau réalisme francès " és fundat originàriament pel crític francès Pierre Restany i un petit grup d'artistes entre els quals es troba Klein, Raysse, Arman, César,Tinguely, Spoerri, Hainsi Villeglé i Dufrêne. Posteriorment es van afegir: Christo, Niki de Saint Phalle i Deschamps. Van publicar uns manifestos que deixaven clares les seves idees i pretensions, el primer manifest va ser publicat a 1960: Les nouveaux réalistes: “ La pintura de cavallet o qualsevol altre mitjà d’expressió clàssica en el domini de la pintura o l'escultura ha arribat a la seva fi... Què ens proposem en l'actualitat ? L'apassionant aventura d’allò real, percebut en si mateix i no a través del prisma de la transcripció conceptual o imaginativa”.

 

DEFINICIÓ

Nom que designa al moviment adoptat per artistes europeus sota la coordinació del crític francès Pierre Restany, qui en 1960 publica un manifest on el defineix com un nou enfocament del real. Aplicat als corrents de reacció contra l'expressionisme abstracte, es caracteritza per recórrer a l'apropiació d'imatges trivials realistes, representant objectes de desfet de la societat, així com imatges obtingudes dels mitjans de comunicació, de la realitat urbana quotidiana, i de tecnologia i la indústria. Tècnicament, agrada dels assemblage i de l'atzar, recordant en tot moment la importància del real, sense ser necessària per a ells la transposició d'emocions. Armen, Daniel Spoerri i [Jean Tinguely]], són alguns dels seus membres més destacats. La seva obra exerceix important influència en el successiu tractament de l'objecte.

 

 

 

CARACTERÍSTIQUES 

- Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

 

- Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

 

- Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

 

- Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.

 

- Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

 

- En general, colors plans i intensos.

 

- Varietat de plantejaments expressius:

 

. Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).

 

. Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va fer obres que el situen a l'Art Povera).

 

· Pintures realitzades amb el cos (body-painting o "Antropometries" de Klein).

 

. Estil proper a la part Kitsch (com les imatges de noies pintades amb colors cridaners, fluorescents de Martial Raysse).

 

. Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d'escala (Richter).

 

. Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).

 

. Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri)

 

 

Spoerri. Menjars hongaresos, 1963

 

ARTISTES REPRESENTANTS

 

Ives KLEIN: França; 1928-1962

 

 

Niki de SAINT PHALLE:França, 1930

 

 

PREGUNTES

A partir de la recerca d’informació, es respondran 9 preguntes.

 

1 Qui posa el nom? biografia breu i significat.

El nom és designat per Pierre Restany y el pintor Yves Klein. Pierre Restany va nèixer el 24 de juny de 1930 i va morir el 29 de maig de 2003. Pierre va ser un crític d'art francès internacionalment reconegut com a fundador del moviment artístic anomenat Nou realisme. Ho va fer juntament amb  un petit grup d'artistes entre els quals es troba Klein, Raysse, Arman, César,Tinguely, Spoerri, Hainsi Villeglé i Dufrêne. Posteriorment es van afegir: Christo, Niki de Saint Phalle i Deschamps. Van publicar uns manifestos que deixaven clares les seves idees i pretensions, el primer manifest va ser publicat a 1960: Les nouveaux réalistes: “ La pintura de cavallet o qualsevol altre mitjà d’expressió clàssica en el domini de la pintura o l'escultura ha arribat a la seva fi.

 

Aquest moviment proposa un retorn a la realitat fugint de l’art abstracte de l’època (anys 60). S’hi caracteritza del realisme, com la representació de manera objectiva, però d’una manera nova, “nou” “realisme·, aquesta realitat moderna, com una nova manera de mirar de l’artista, per despres plasmar-ho.

 

​

2 Perquè sorgeix? ideologia, característiques i moviments anteriors o coexistents.

Sorgeix per la idea de voler representar l’experiència objectivament, per a crear un nou moviment amb una manera diferent de crear, per a així innovar.

 

• Aplicat als corrents de reacció contra l'expressionisme abstracte, es caracteritza per recórrer a l'apropiació d'imatges trivials realistes, representant objectes de desfet de la societat, així com imatges obtingudes dels mitjans de comunicació, de la realitat urbana quotidiana, i de tecnologia i la indústria. Tècnicament, agrada dels assemblage i de l'atzar, recordant en tot moment la importància del real, sense ser necessària per a ells la transposició d'emocions. La seva obra exerceix important influència en el successiu tractament de l'objecte.

 

• Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna, també, es considera el moviment dadaiste com a precursor.

 

• També es podria considerar que té molta més influència amb el dadaisme que no pas amb el pop-art.

 

 

3 Referents històrics, polítics, socials i influències anteriors.

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

 

Societat de consum, el capitalisme i el col·leccionisme

 

Pop - Art.

 

Ruptura cap el art tradicional.

 

4 Països on es desenvolupa.

Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta. Es desenvolupa per Europa i a la vegada per Estats Units: “New realism”.

 

5 Artistes més destacats.

• Ives KLEIN: França; 1928-1962

• Niki de SAINT PHALLE: França, 1930

• Armen, Daniel Spoerri i Jean Tinguely, són alguns dels seus membres més destacats

​

6 Obres: imatges amb dades tècniques, breu anàlisis i/ o comentaris.

 

• Utilització de la monocromia

• Colors plans pero intensos

• Plantejaments expressius

• Caràcter irònic però sense intenció polèmica

​
 

7 Materials i tècniques usuals.

Els artistes recuperen els objectes de la societat per a fer relíquies, símbols potents del consum. 

Es constata també la desaparició del material noble, els nous realistes ja no utilitzen bronze o pedra, sinó xapa o ciment, materials industrials. 

 

«L'escola niçarda ha vingut a ensenyar-nos la bellesa del quotidià. Fer del consumidor a un productor d'art. Una vegada que un ésser s'integra en aquesta visió, ser torna molt ric, per sempre. Aquests artistes volen apropiar-se el món per a donar-l'hi. A vostès els correspon acollir-los o rebutjar-los»

 

Es classifiquen en tres grups:

 

• L’objecte com a material

Els «assembladors» realitzen muntatges de diversos objectes, des de la roba interior femenina fins a peces metàl·liques.

La matèria primera no es menysprea, sinó que s'utilitza per a treballar sobre ella i convertir-la en material. 

 

• L’objecte com a rebuig

Es tracta d'agafar un moment important del dia, que és fix i reinvertir-lo en l'art. La resina es pega contra la paret com una tela.

El menjar no és ja el moment distès que era abans, sinó que es converteix en el nou objectiu de les grans societats de consum, que es troba més sovint en una sucursal de menjar ràpid que a la casa de cadascun. Cal fer alguna cosa ràpidament, de manera simple, sense que import si és realment bo. És necessari fer ràpidament, alimentar-se, menjar, bulímicamente, per a omplir-se 

 

• Les «Actions spectacles»

Les «Actions spectacles» (Accions-espectacle) són el que més tard es diran performances on l'obra d'art es construeix (o es destrueix) davant del públic. 

Un dels exemples més coneguts són les anthropométries («antropometrías» o «dones pinzell») de Yves Klein, en les quals el pintor cobria de blau ultramar a una sèrie de dones joves nues que roden sobre una tela blanca, deixant el rastre visual dels seus moviments. Aquest blau és el color blau intens patentat per Klein com el International Klein Blue o Blau Klein.

 

 

 

8 Evolució del moviment fins l'actualitat.

Aquest moviment va tenir un “boom” durant els anys 60, es va fer molt famos i va causar molta apreciació per els amants de l’art, encara que, al llarg del temps, aquest s’ha anat perdent i avui en dia no es coneix tant com en un passat.

 

9 Altres àmbits paral.lels: literatura, teatre, dança, fotografia, cinema, disseny, arquitectura, moda, musica ...altres practiques artistiques...

Després de la Segona Guerra Mundial es percep una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art. Primer es va abandonar la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic per artistes com Pollock d'EEUU, Mathieu de França, Wols d'Alemanya i Appel i Jorn del Grup Cobra, que igual que Duchamp no van sacrificar el valor de l'obra d'art. Al mateix temps va sorgir la performance, art d'acció, que van fer artistes com John Cage, la teoria dels quals dels processos a l'atzar combina la filosofia occidental amb la fenomenología oriental i allibera l'art dels seus preceptes convencionals. 

Encara que també es va començar a populartitzar altres tipus d’art com: el teatre, cinema, moda, música, etc.