RESSENYA JOSEP RENAU

Ens trobem davant d'una exposició de Josep Renau, anomenada: ''El combat per una nova cultura'', està localitzada en el museu del Born, concretament en una de les sales d'exposició de l'interior. Podrem visitar-la des del 13-06-19 fins al 13-10-19.
El Born és un centre cultural, aquest va ser el primer edifici construït de ferro en Barcelona. És un espai obert a tothom amb una programació bastant diversa que influeix activitats d'art, literàries, teatrals i musicals. A la vegada, en el seu interior té una part d'història, conserva un jaciment arqueològic de les cases d'aquesta part del barri.
 

 

 

 

 

 

​

​

 

El sentiment que em va causar veure les seves obres majoritàriament va ser força, Renau

sobretot utilitzava el seu art per reivindicar-se, per fer una crítica d'allò que no li semblava

correcte o no li agradava. Com per exemple, el capitalisme, la dona com objecte o el consumisme.
Les seves obres estan organitzades per les etapes de la seva vida.
La seva primera etapa està relacionada amb l'estètica de déco de l'època, és a dir, formes

simplificades, tinta plana i temes freds. Cal dir que estava en Espanya i el que estava succeint

era la Guerra Civil. (1901- 1939).

​

 

 

 

 

 

Una vegada acabada aquesta guerra, Renau. Decideix exiliar-se emprenent un viatge de camí a Mèxic, ell estarà durant uns 20 anys allà, on enfronta els seus postulats comunistes i s'implica en els conflictes de la societat mexicana a la vegada estarà succeint la segona guerra mundial i l'avenç del nazisme, les seves obres tindran una influència davant aquests temes. (1939-1958).
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També té una exposició dedicada a una crítica de la societat americana, on a partir de

fotomuntatges, on es queixa de la societat consumista, racista, polítiques imperialistes

i la cosificació de la dona. Utilitza colors intensos, espais visuals contraposats i distorsions

òptiques. (1949-1976).

I per últim, la seva última etapa d'art i de vida. Es trasllada. Berlín Oriental, on

desenvolupa el seu art polític en favor a l'estat comunista. Treballa en la televisió i

fa alguns murals per a la ciutat Èric a conscienciar a la ciutadania de la revolució

tecnocientífica. En aquesta etapa també se centra en els nus femenins i IEN la crítica

de la política.

​

​

​

​

​

​

Una de les obres que es va guanyar la meva atenció de manera positiva va ser

''Societat del consumidor''. Aquesta mostra la necessitat humana de tenir i

necessitar més, està més enfocada a la gent d'Amèrica, on va passar una temporada

i va acabar fent molta crítica d'aquesta localitat. Trobo que ha plasmat de manera 

ingeniosa aquest tema donant-li un aire crític i burlesc.
 

 

 

​

​

Aquesta exposició m'ha agradat molt, realment el seu estil em fascina a la vegada dels temes que tracta, trobo que reivindicar-se amb l'art té molt de mèrit. I sobretot m'ha agradat la seva organització, ja que és molt completa. És a dir, cada etapa estava completada amb curiositats de l'època.

​

​

RESSENYA YOUNG GALLERY WEEKEND

La ''Young gallery weekend'' és una exposició d'art contemporani que podem trobar a l'edifici ''Santa Mònica'', concretament la podem trobar en la segona planta. Podrem visitar-la durant el 26 fins el 29 de setembre del 2019. Concretament vam visitar l'apartat: ''Young electrònic art'', on vam poder veure un compost amb obres d'art digital i electròniques. El seu comissari és ''Recwind Creative Studio''.
Arts Santa Mònica és un centre cultural situat en Barcelona que es va inaugurar en el 1998 per Josep Miquel García. La seva primera exposició va ser ''El surrealisme en Catalunya'', i actualment ja a tingut més de 150 exposicions i milers de conferències.
 

 

 

 

 

 

 

 

​

Aquesta exposició no té un ordre exacte, les obres estan col·locades de manera

uniforme en la sala d'exposició on cada una tracta un tema diferent, i expressa

sentiments diferents. Cap obra destaca davant les altres, ja que totes són molt

diferents entre elles i la teva atenció acaba recaient en cada una. Aquesta exposició

pot acabar destacant de manera peculiar davant un altre que no sigui d'art

contemporani.
 

 

 

Una de les obres que em va impactar de manera negativa va ser de l'artista Robertina 

Sebjanic, l'obra de les meduses. Aquesta obra estèticament em va agradar molt, però després,

a l'hora de fixar-me ja no tenia tants punts positius. Bàsicament aquesta obra utilitzava

meduses vives, i amb el moviment que feien (que estava programat per una màquina simulant

el mar) feien moure un cor, que aquest estava disposat al seu costat. Puc acabar entenent que

l'autora volia explicar la immortalitat a partir d'aquest animal (ja que hi ha espècies de

meduses que ho són), però crec que no feia falta condemnar-les durant 20 dies a estar

tancades dins d'una peixera per fer una obra d'art. Podrien haver-ho fet d'una altra manera.
 

 

 

Personalment em va agradar molt poder interactuar amb alguna de les obres, trobo que va ser una exposició bastant dinàmica i que no se'm va fer pesada, ja que són obres curioses que fan que la teva atenció recaigui en elles. A la vegada a l'interior de la sala, la penombra i la música d'una altra exposició li donava un toc misteriós.

​

​