El passat dijous 24 vam anar al museu de Granollers, per a així veure un seguit d'exposicions. Aquestes exposicions van ser: "Papers adormits" de Pep Duran que estarà exposada del 26 de setembre al 24 de novembre (espai obert inferior), "Space Dogs" de Martin Parr que està fins al 19 de novembre (sala 4) i "Per durar" del 27 d'agost al 17 de novembre (sala SET). El museu es va crear en 1932 per la comissió organitzadora de Granollers i del Vallès Oriental, aquest és encarregat de recollir i inventar peces. El museu de Granollers es va inaugurar oficialment en 1946 i va estar situat a la casa Molina fins a la seva demolició en 1965, per inaugurar-se en 1976 en el lloc actual sent construït a propòsit pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Cada sala estava organitzada per a presentar l'art de la millor manera possible, en vitrines, marcs, etc. En el cas de Pep Duran les obres estan ordenades des del seu inici fins al final de la seva etapa artística. En l'exposició "Space Dogs" trobem tres vitrines on cadascuna presenta diferents tipus de merchandising de la gossa Laika, en una vitrina podem trobar rellotges, en un altre carteres, portacigarrets, etc. I per últim trobem "Per durar", en aquesta està organitzada per fotos, cada secció trobem fotos de la construcció de diferents cases, i a la cantonada de la sala hi ha una projecció d'un vídeo on es veu com les construeixen.

Cap obra destaca entre les altres, ja que, cadascuna té la seva essència i finalitat.

 

​

​

Una obra que em va agradar bastant va ser de Pep Duran, aquesta

és un collage de diferents fotos on en elles podem observar diferents

textures, on en el centre trobem el personatge principal, un home

treballador on es troba davant d'un sofà. No hi ha molta varietat

cromàtica, és més, utilitza colors foscos i apagats.

Pep Duran considera que "el collage és potser el més democràtic de

tots els gèneres artístics. És un gènere, un mètode que implica intuïció,

però també reflexió, atzar i molta implicació física".

 

​

​

​

Cada exposició tenia la manera de mantenir-me interessada per ella, cadascuna tenia la seva bellesa, per això cal dir que la sortida em va agradar.