SARA ARIZA
FITXES EXPOSICIONS
ESCOLA BAUHAUS
Edifici: Escola Bauhaus
Autor: Walter Grophues
Cronologia: 1925-26
Tipologia: Edifici escolar.
Material: formigó armat, vidre pla I acer laminat.
Estil: Funcionalista
Localització: Dessau (Alemanya).
DESCRIPCIÓ FORMAL
Un aspecte bastant important de l'edifici son les seves façanes. D’aquestes, no n’hi ha cap que faci de principal, ja que cada una està feta depenent l’activitat que es fa al seu interior. Per exemple, la del bloc de les aules està formada per finestres horitzontals perquè tenen la funció de garantir una bona il·luminació i visió de l’interior des de fora de l’edifici. El sostre pla va ser un element que va donar problemes perquè era un disseny que no es feia normalment. L’entrada de la Bauhaus està dividida en tres portes separades per columnes vermelles que dona accés a l’escala i vestíbul. Com és una escola, hi ha aules destinades a diferents assignatures. Tres nivells en un extrem trobem els laboratoris i tallers mentre que en el costat oposat hi ha el menjador, cuina i aula magna que és on es feien les festes i hi ha l’escenari. Per altra banda, l’allotjament es troba en l’edifici de sis pisos. Trobem una estructura de ferro i formigó que formen l’esquelet de l’edifici i permeten l’existència de tres façanes diferents construïdes amb materials molt fràgils com el vidre.
A més de connectar les diferents ales, va ser destinat a les oficines, al taller privat de Gropius i a un club o àrea d'esbarjo.
Aquest pont materialitza la idea d'una arquitectura alliberada del sòl, que no obstaculitza la circulació urbana.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L'edifici destaca davant la seva ubicació, limita un carrer, travessa un altra perpendicular a la primera i dues de les seves ales contornegen un pròxim camp esportiu.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
La primera guerra mundial va deixar un ambient molt trist i difícil, per això en aquell moment la gent buscava un racionalisme crític capaç de resoldre les contradiccions socials.
I en la part tècnica de l’edifici, cada bloc d’edificis té una funció diferent, hi ha l’edifici del nord amb una funció educativa, després el bloc dels edificis on es va construir amb una funció d’habitabilitat i el tercer que feia la funció administrativa.
CASA RIETVELD
Edifici: Casa Rietveld
Autor: Gerrit Rietveld
Cronologia: 1924
Tipologia: Habitatge privat, actualment museu.
Material: acer, vidre i maó.
Estil: Neoplasticista
Localització: Utrecht (Holanda).
DESCRIPCIÓ FORMAL
La construcció té dos nivells:
La planta baixa amb els espais comuns i de servei. Al voltant d'una escala se situen els espais comuns i de servei, cuina, menjador, sala d'estar, una sala de lectura, un estudi, un dormitori per al personal de servei i una cambra de magatzem.
La planta superior és un gran espai obert, a excepció d'un lavabo i un bany, en el qual tot el mobiliari està disposat per facilitar el moviment i incorporat a l'estructura. Té un sistema de panells lliscants que es podien girar i acomodar segons les necessitats.
En aquest segon nivell es van situar totes les zones de descans. Els tres dormitoris, dividits per envans mòbils, concepte que es va usar amb la finalitat de poder crear un espai obert durant el dia, perquè els nens tinguessin més espai per jugar i posteriorment, durant la nit, tornar a transformar-se en espais privats, la sala d'estar i el bany.
Construïda en acer, maó i vidre, és una composició asimètrica de plans horitzontals i verticals que aconsegueix a el mateix temps l'ideal de les relacions equilibrades i pures preconitzades per Mondrian i dos dels objectius fonamentals de l'arquitectura moderna: la planta lliure i la separació formal entre estructura i tancaments. Les façanes són un collage de plans i línies que estan separats creant la sensació de desplaçarse i així crear els balcons. Els colors van ser escollits per reforçar la plasticitat de les façanes, superfícies en blanc combinades amb tons grisos, finestres i marcs negres i una sèrie d'elements lineals en colors primaris. Hi ha poca diferenciació entre l'interior i l'exterior. Les línies rectes i els plans flueixen des de fora cap a dins, amb la mateixa paleta de colors i superfícies. En el seu interior no hi ha l'acumulació d'habitacions, les zones són dinàmiques, obertes i canviants.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El seu disseny va ser una a ruptura radical amb tota l'arquitectura realitzada fins a aquest moment, tant per dins com per fora. Està situada al final d'una filera de cases i no fa cap intent per relacionar-se amb les mateixes. S'enfronta a una autopista construïda en la dècada de 1960.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Gerrit i Truus van construir la casa per a poder viure amb els seus fills. Però actualment és un museu que tothom pot anar a visitar-lo per així gaudir de la seva bellesa.
LA DANSA
Títol: La dansa
Autor: Henri Matisse
Cronologia: 1910
Tècnica: Pintura a l’oli sobre llenç
Mides: 2,6m x 3,91m
Estil: Fauvista
Tema: Una dansa.
Localització: Museu Art Modern (Nova York).
DESCRIPCIÓ FORMAL
Trobem un enquadrament horitzontal i rectangular. El fons de l’obra està dividit per una línia ondulada en dos plans de colors. El superior, blau, representant el cel i l’inferior el terra en verd. Les cinc figures estan disposades equilibradament i abasten la totalitat de camp en una proporció que produeix monumentalitat: dos enrere, de front; una a cada costat del camp de composició i una altra d'esquena, en el primer pla, amb una inclinació que crea una adreça diagonal. La disposició de les figures amb els braços estesos en ronda genera un pronunciat forma oval. Aquest dinamisme s'enriqueix pels diferents ritmes generats per la repetició de corbes i contracorbes dels cossos que produeixen una direccionalitat centrífuga. Ens trobem davant d'una il·luminació homogènia i colors relativament plans. Les figures, per la seva tint rosa ataronjat i la seva alta lluminositat, produeixen un alt contrast pel que fa a el fons. En el fons podem veure el cel amb un color blau i a la part inferior com dues muntanyes de color verd, on estan les dones ballant. Els colors no tenen ni llum ni ombra.
TEMÀTICA
A més a més del tema de la dansa, veiem com les figures es distorsionen en funció de l'expressió de moviment, transmetent un ritme alegre, festiu. Aquesta pintura és la primera versió feta a partir de l'encàrrec del col·leccionista rus Sergej Schtschukin d'una parella de pintures de gran format: La dansa i La música. La segona versió i definitiva es troba en Museu Ermitage de Leningrad, juntament amb la seva parella "La música". Aquestes circumstàncies i la funció decorativa de l'obra completen la seva significació.
LES SENYORETES D'AVINYÓ
Títol: Les senyoretes d'Avinyó
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1907
Tècnica: l'oli sobre llenç
Mides: 2,45m x 2,35m
Estil: cubisme
Tema: figura femenina
Localització: MOMA
DESCRIPCIÓ FORMAL
En aquesta obra podem observar cinc figures femenines que estan totes nues i s’organitzen en tres bandes verticals, sent les dues del mig les més treballades mentre que les altres son més esquemàtiques. Cada una esta en posicions diferents i podem veure que per exemple, la dona de la dreta inferior, està d’esquena però amb el cap mirant frontalment. Els colors usats apareixen sense gradació, aplicats de forma plana i renunciant als principis d'il·luminació, ombres i volum tradicionals en la pintura. Les dues dones de cada extrem, tenen uns colors més foscos per tal de representar les diferencies racials entre les dones. Les cinc noies ocupen quasi tot el quadre i es troben a un espai pla mancat de perspectiva. El fons està dividit en l’esquerra, un fons vermell i la dreta un fons blau. A la part inferior apareix una natura morta format per un tall de síndria, un raïm i unes peres les formes també han estat simplificades a formes geomètriques.
TEMÀTICA
Com fa referència el títol, les senyoretes d’Avinyó, són unes prostitutes que estan sent mostrades com objectes per a la seva venda a Barcelona. Per tant, el quadre és una pura representació dels nus i el seu entorn, de les formes, que és el que en aquesta època comença a interessar fonamentalment a Picasso.
TORRE VERMELLA A HALLE
Títol: Torre Vermella a Halle
Autor: Kirchner Ernst Ludwig
Cronologia: 1914
Tècnica: pintura a l'oli sobre llenç
Mides: 120cm x 90,5cm
Estil: expressionisme
Tema: paisatge
Localització: Museu Folkwang
DESCRIPCIÓ FORMAL
En una primera visió, el quadre ens mostra una ciutat. Al centre del quadre podem veure un edifici principal, que destaca per la seva grandària i el color negre. Al voltant, una plaça que està rodejada per més edificis. Podem veure una gran perspectiva on l’espectador està observant des de dalt. Aquesta perspectiva ens proporciona molta profunditat. Els edificis estan formats per angles i línies molt inclinades característic de l’expressionisme alemany i amb sostres punxeguts. Pel que fa als colors, està format per colors fred, blaus menys per la carretera o camí i la base de l’edifici central. El quadre està pintat amb pinzellades que l’autor deixa quan fa els canvis de colors. Al fons de la imatge podem veure uns núvols amb tons violetes que destaquen per les formes arrodonides en comparació amb tots els angles dels edificis. Aquesta perspectiva transmet serietat i tenebrositat a l’espectador.
TEMATICA
Aquesta pintura ens mostra un paisatge d’una ciutat, un carrer.
COMPOSICIÓ II
Títol: Composició II
Autor: Pier Mondrian
Cronologia: 1930
Tècnica: l'oli sobre llenç
Mides: 59,5 x 59,5 cm
Estil: neoplasticisme
Tema: abstracte
Localització: Gemeentemuseum, La Haya (Països Baixos)
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aquesta obra es tracta de línies rectes i colors primaris. Tots aquests ordenats. Aquest quadre és geometria. Està format per quadrats i rectangles dividits en línies negres. L’horitzontal i el vertical representen els pols oposats de l'existència: l'espiritual i el material, el masculí i el femení, el positiu i el negatiu. Una cosa tan senzilla en la forma, resulta que era summament complex en el concepte per ell, i això és el que Mondrian pintaria fins al dia de la seva mort. Dues terceres parts del quadre, a dalt a la dreta, són ocupades per un quadrat vermell. La cantonada inferior esquerra conté un rectagle blau, i la cantonada inferior dreta un de groc, més petit que els anteriors. Els altres rectangles són blancs. La tècnica utilitzada és prou complexaː Piet Mondrian feia un esbós de l'obra amb carbó, després hi enganxava trossos de paper pintat; afegia tires de cintes adhesiva, pintra i una mica més de carbó. Finalment reemplaçava tots els elements per pintura.
TEMÀTICA
Hi han teòries de que aquestes pintures neoplasticistes tenen un significat més enllà de les seves formes geomètriques, encara que, cadascú li donarà el sentiment i explicació personal.
NENA CORRENT PEL BALCÓ
Títol: Nena corrent pel balcó
Autor: Giacomo Balla
Cronologia: 1910
Tècnica: l'oli sobre llenç
Mides: 128 x 128 cm
Estil: futurista
Tema: Dansa
Localització: Galeria d'art modern de Milan
DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d’una obra futurista on mitjançant l’ús de moltes pinzellades, hi ha representat una nena corrents per un balcó. Aquest moviment s’aconsegueix perquè l’autor ha representat moltes vegades la noia com si l’estiguéssim veient a càmera lenta però ella va molt ràpida. Aquest recurs servirà per al artistes que facin còmic. No hi ha línia, sinó que s’aconsegueix mitjançant la superposició de moltes pinzellades juntes. Utilitza tons freds per a la roba i tons càlids per a la pell. No hi ha fons ni perspectiva, encara que en el terra, es pot intuir una mica, i les barres del balcó estan col·locades sobre la nena.
TEMÀTICA
Es tracta d’una temàtica quotidiana on l’artista volia representar una acció que fan els nens que és córrer. I l’autor va aconseguir representar el moviment mitjançant un nou recurs que no s’havia vist abans en la pintura.
TUMBONA DE FRANCIS JOURDAIN, 1928
Obra: Tumbona
Autor: Francis Jourdain
Cronologia: 1928
Material: Roure i vímet
Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
Estil: Art déco
Localització: França
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aquesta obra és un moble, una peça de mobiliari, aquesta creada per la utilitat de les persones. Encara que aquesta no es la tumbona típica que acostumem a tenir per casa, ja que, aquest moble està format per dues parts, una és la cadira amb posa braços i un suport per l'esquena, modelable per les diferents posicions en les quals vulguis estar. L'altra part està separada i no compta ni amb posa braços ni suport, és simplement una base per col·locar els peus.
Les seves formes sobresurten de lo comú, per això ens crida tant l’atenció, perquè no hi estem acostumats. Les potes no son rectes, sinó que tenen forma d'un òvul partit i a més també fan la funció de reposabraços. Està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit.
TEMÀTICA
La seva funció va ser innovar i trobar un disseny de cadira que aportes moltes més funcions que no asseure's en ella, on tu et poguessis moldejar el seient com tu volguessis, on també hi hagués una certa comoditat.
LA MASSACRE DE COREA 1951
Obra: La massacre de Corea
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1951
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Musée Picasso, Paris
DESCRIPCIÓ FORMAL
Com podem observar es tracta d’una pintura que va fer el famós artista Picasso.
En aquesta obra podem veure dos bàndols molt diferenciats, a la dreta els ciutadans, els quals tenen expressions que mostren emocions de desesperació i por. I els militars, els quals estan situats a la banda de l’esquerra. Aquests son el punt fort de l’obra, estan col·locats més a prop perquè s'ha de poder apreciar bé el que els hi està succeint.
Els ciutadans van nus i els militars porten armes i proteccions en el cos, i ells estan apuntant amb les armes als ciutadans, amenaçant-los, a punt de fer-lis mal, no se’ls hi veu la cara, donant a entendre que per fer aquestes accions no ets humà, estas desumanitzat.
Aquests personatges es troben en plena natura, muntanyes verdes i marrons, un riu i una casa que podem suposar que s’està cremant.
Una obra que transmet molts sentiments.
TEMÀTICA
Picasso es va inspirar en un quadre de Goya per dur a terme aquest.
Va voler plasmar la guerra que va haver-hi entre Corea del Nord i Corea del Sud. Això també ho podem veure en l’obra, ja que el riu representa aquesta frontera entre els dos països.
CADIRA WASSILY O MODEL B3 DE MARCEL BREUER
Obra Cadira Wassily o Model B3
Autor: Marcel Breuer
Cronologia: 1925
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Bauhaus
DESCRIPCIÓ FORMAL
Ens trobem davant d’una creació de Marcel Breuer, una cadira. Va tenir un gran èxit ja que va crear una cadira menys pesada i amb un disseny que agrades i complís les necessitats de qui es seia.
El disseny de la cadira va ser especialment revolucionari per a l'època, cap persona havia vist un disseny tan estrany per l’època. Aquest pel seu ús de tubs d'acer i el seu mètode de fabricació.
L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat, i doblat. El seient i el respatller són de cuir, lona o tela. Aquests materials van facilitar molt el disseny, ja que feien a¡que aquest moble sigues molt més lleuger.
TEMÀTICA
Marcel Breuer va crear aquest disseny inspirat per una bicicleta, l'estructura era d'acer, concretament la seva inspiració va provenir de la bicicleta Alder. En aquell temps, treballar amb acer era complicat, i portar aquests treballs a l'àmbit del mobiliari, encara més. Existia una empresa, l'empresa Mannesmann, que havia dissenyat la manera de produir tubs d'acer sense que aquests tinguessin costura, és a dir, que en doblar no es trenquessin. Va ser aquest know how sobre l'acer el qual Marcel Breuer va decidir utilitzar per crear el primer prototip del qual avui es coneix com a Cadira Wassily.
SERGEI EISENSTEIN, EL CUIRASSAT POTEMKIN
Títol: El cuirassat Potemkin
Director: Sergei Eisenstein
Cronologia: 1925
Durada: 77 minuts
Tipologia: Film
Gènere: Drama Històric/Bèl·lic
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
DESCRIPCIÓ FORMAL
Ens trobem davant d’una pel·lícula propagandística , la qual no narra una història fictícia sinó en fets reals. Bàsicament era una mica revolucionaria, ja que va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució russa (1925), on aquesta explicava els fets que van succeir en Potemkin en aquest procés de revolució fallida en 1905.
Aquesta pel·lícula te la pecuarietat de que està explicada mitjançant cartolines que van intercalant-se. A la vegada és muda i està dividida en 5 parts.
Les imatges que presenten són molt expressives, es considera que és un prodigi de la tècnica i del muntatge. Per l’època va sorprendre molt, ja que van utilitzar més d’un centenar de plans, i això era moltíssim. Amb aquests plans que he comentat utilitza un tipus de joc, com els dels lleons despertant, plans detall de mans, braços, cares, objectes o mirades, o la utilització de travelling i angles picats i contrapicats.
DESCRIPCIÓ TEMÀTICA
Com he comentat abans aquesta pel·lícula està basada en fets reals, per tant tot el que s’ensenya son fets que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905.
On tota la població està farta, però els qui decideixen revoltar-se van ser els mariners, aquests que se’ls obliga a menjar carn podrida amb cucs.
ROBERT CAPA, MORT D’UN MILICIÀ
Títol: Mort d'un milicià
Autor: Robert Capa
Cronologia: 1936
Tipologia: Fotografia
Tema: Fotoperiodisme i de guerra
DESCRIPCIÓ FORMAL
En Aquesta imatge, bastant expressiva, podem veure un home situat a la part esquerra de la imatge, amb un arma, gorro i vestit amb roba comuna, camisa blanca i pantalons. En aquesta roba porta un cinturó on suposarem que allà guardava la seva munició. Al no haver-hi color en la imatge podem intuir que és bastant antiga.
Encara que algo no acaba d'encaixar en la imatge, això és la posició la qual està col·locada el home. Una particularitat es el moviment que pot donar a entendre aquesta imatge, per tant, una de les raons que em venen primer al cap al veure la imatge és que aquest home l’han disparat per darrere. Una bala que fa que tot el seu cos s'inclina per finalment caure, deixant la força anar, a punt de que l’arma se li caigui de les mans.
De fons podem intuir que es un camp, un paisatge natural on en el seu fons hi ha unes petites muntanyes.
TEMÀTICA
Aquesta imatge té moltes teories, uns afirmen que va captar el moment de la mort de Borrell, en la guerra. En canvi altres diuen que aquesta fotografia no es va fer durant la guerra, sinó que van fer una recreació del que va succeir per tal de fer una queixa social.
LEE FALK I PHIL DAVIS, MANDRAKE EL MAG
Títol: Mandrake el Mag
Autor: Lee Falk i Phil Davis
Cronologia: 1989
Tipologia: Impressió
Mesures: 28,00 x 21,50
Tema: Fantastic
DESCRIPCIÓ FORMAL
Les aventures de Mandrake vam ser una tira còmica que es publicava de manera regular en diferents diaris.
Falk i Davis, els creadors se les van ingeniar per produir aquest còmic, Falk escrivia els guions i Davis realitzava els dibuixos. Més endavant per causa de la mort de Davis es van haver de cenyir a les circumstàncies per buscar altres maneres de dur a terme el còmic.
En un principi es van publicar historietes curtes, però al veure que la gent li agradava el que estaven fent van decidir convertir i recollir aquestes històries per fer un llibre.
Com a característiques s’ha de dir que van incloure la lletra majúscula a l’hora d’escriure diàlegs., vinyetes rectangulars i bafarades de tot tipus. Els dibuixos eran realistes.
TEMÀTICA
La història és sobre en Mandrake un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva. A més d'un consumat mag del món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors. Quan gesticulava hipnòticament aquests veien les seves armes transformades en serps o barres ardents.
