Apareixen a partir del 1945, seguint el camí d’experimentació tècnica i estètica de les primeres Avantguardes.

Comencen a Europa amb l’Informalisme i a USA amb l’Expressionisme abstracte. Acaben als 60’s amb el Conceptualisme. Les tendències es succeeixen ràpidament per les pressions de galeries i crítics d’art. L’art es veu sotmès al màrqueting d’empreses que en fixen un preu i n’atorguen valor segons la demanda o possibilitats de venda.

 

REFERENTS HISTÒRICS DE LES SEGONES AVANTGUARDES

- Acaba la IIa Guerra Mundial

- Guerra de Corea

- Es crea l’Estat d’Israel.

- Triomfa la revolució Cubana de Fidel Castro.

- S’independitzen els Països Africans.

- Guerra del Vietnam.

- Dictadures a Xile i Argentina.

- Revolució dels clavells a Portugal.

- Mort de Francisco Franco i democràcia.

 

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA A LES SEGONES AVANTGUARDES

- NY és la capital mundial de l’art. Pintors, arquitectes i cineastes que han fugit de l’Alemanya nazi.

 

CARACTERÍSTIQUES DE LES SEGONES AVANTGUARDES

- Continua l’experimentació de les primeres: materials nous, tècniques noves, formes noves, que porten a noves solucions artístiques.

- Continuen certs aspectes conceptuals del Dadaisme i del Surrealisme.

- Actitud molt més rupturista.

- Es qüestiona el suport tradicional: el cos com a suport, la ciutat o la natura com a suport.

- L’obra d’art ja no és el resultat, sinó el procés creatiu.

 

POSTMODERNITAT

Comença amb el Neoexpressionisme alemany i amb la Transavantguarda italiana als 70’s. Als 80’s es

donen molts revivals.

 

REFERENTS HISTÒRICS DE LA POSTMODERNITAT

- Als 80’s URSS i USA acaben la Guerra Freda.

- Al 1989 cau el Mur de Berlín.

- Al 1991 es signa l’acord de Maastricht i es crea la Unió Europea.

 

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA A LA POSTMODERNITAT

- La globalització de finals del s.XX trenca les barreres geogràfiques i ja no hi ha un únic centre artístic.

La Xina produeix i compra art. Altres compradors son Emirats Àrabs i Rússia.

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA POSTMODERNITAT

- Acaba l’experimentació com a principi inherent.

- El futur i la innovació ja no és el referent.

- Miren al passat.

- TOT S’HI VAL (Postmodernitat).

- Cites d’obres del passat en les pròpies obres. (apropiació)

- Ús de noves tecnologies, també de vegades amb apropiació.

ART DELS 90’S: ERA DIGITAL

Molt variat. El videoart que neix als 60’s és el rei als 90’s junt a les noves tecnologies. És l’anomenada

era digital.

 

 INFORMALISME

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945, en paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.

Després de la guerra, el món es torna incomprensible i l'artista necessita bolcar-se cap al seu interior per a poder trobar respostes a les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen.

El terme es deu al crític francès Michel Tapié, que en 1951 comença a utilitzar els conceptes "art informel" (art informal) i "art autre" ("un art diferent"), per designar les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier.

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.

L'informalisme és complex i en ell, cap integrar altres tendències artístiques com:

la pintura matérica,

ambé, dintre d’aquest moviment artístic, cal destacar la presència del Grup Cobra (Copenhague, Bruselas, Amsterdam), integrat pels artistes Karel Appel, Alechinsky, Asger Jorn i Corneille, que va sorgir després de la segona guerra mundial com avantguarda, amb la finalitat de buscar noves alternatives per a l'art, rebutjant l'art del passat i els corrents principals de la seva època, com el surrealisme i l’abstraccionisme, per a donar pas a la creació de l’ informalisme, que es va caracteritzar pel dibuix espontani i els colors vius utilitzats a l'atzar, mai van deixar la figuració.

 

CARACTERÍSTIQUES

- Experimentació constant.

- Sentit màxim de llibertat.

L’expressivitat dels materials adquireixen gran importància; deixen en un segon pla la temàtica de l'obra, volen ressaltar la part compositiva.

- La forma desapareix totalment, tant la figurativa (excepte els artistes dels grup Cobra) com la geomètrica.

- Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.

- Importància als procediments tècnics i materials.

- Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.

- Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.

- Utilització plàstica d'acumulacions de materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç i teles per mitjans manuals, químics, mecànics i pel foc.

- Gran llibertat en el color. 

- Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.

 

- Base ideològica fortament vinculada a l'existencialisme.

- Forta presència de la personalitat de l'artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d'ànim. L’artista recull aspectes de la realitat exterior i el seu món interior que li commouen.

- La vulnerabilitat de l'home, la seva intranscendència, el complet desarmament de l'ésser cap a l'exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.

 

ARTISTA REPRESENTANT: ANTONI TÀPIES

 

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

L'expressionisme abstracte sorgeix en EEUU a principis dels anys quaranta i adquireix el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. La principal característica consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.

 

El terme de "expressionisme abstracte" es deu al crític d'art del "The New Yorker", Robert Coates. Però a causa de les diferents característiques que conformen aquest moviment, en l'any 1952 el crític Harold Rosenberg utilitza el terme de "action painting" (pintura d'acció) per a definir millor l'enfocament comú de la majoria aquests artistes, la importància donada al procés o acte de pintar per sobre del contingut.

La formació d'aquest moviment es veu influenciada pel moviment surrealista. Al començament de la segona guerra mundial, la gairebé totalitat dels surrealistes es va exiliar a Nova York, entre els artistes exiliats estaven: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson. Aquests pintors van tenir com seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina "Art of This Century". Aquesta galeria va ser oberta en 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per a què els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar la seva obra.

Aquesta presència d'artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals exposarien amb el temps en la galeria de Peggy Guggenheim, Pollock va arribar a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu, Picasso, Miró, Matisse i Léger, completen la base sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes artístics imperants a Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura "subjectiva" de gran llibertat expressiva, que si bé al principi conté elements figuratius (fase mítica), acabarà per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’informalisme.

ARTISTES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

Jackson Pollock (EEUU, 1912-1956), Willem de Kooning (Holanda, 1904-1997), Barnett Newman (1905-1970), Arshile Gorky (Armenia, 1904-1948), Franz Kline (1910-1962), Mark Tobey (1890-1976) , Mark Rothko (1903-1970), Robert Motherwell (1915-1992), Hans Hofmann (1880-1966), Helen Frankenthaler (1928), Joan Mitchell, entre d'altres.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT 

- La idea d'un esbós va deixar de tenir sentit, l'artista no intenta transferir una imatge predeterminada a l'obra.

- Utilització d’estris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets,... sorra, vidre mòlt,...

- Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient.

- Execució totalment espontània.

- Gran importància a l'atzar.

- El que els importa és el procés o acte de pintar més que el contingut.

- Predomini del traç gestual en expressions de gran virulència i dinamisme.

- Ocupació de taques i línies amb ritme.

- En aquest moviment és possible diferenciar dues fases:

la cridada fase mítica o dels inicis del moviment (influenciada pel surrealisme), que abasta des de principis dels quaranta fins a després de la segona guerra mundial,

. Elements extrets del subconscient: dels mites i símbols que conformen els arquetips universals de l'experiència humana i que es troben en l'inconscient individual (De Kooning, Pollock, Rothko).

​

Estil abstracte biomòrfic: composicions amb formes que assemblen estructures de plantes i animals, formes protozoiques o amiboidees creades espontàniament (Gorky); així com gargots i símbols primitius o còsmics: cercles, discos, etc (Gottlieb).

 Contingut surrealista, simbòlic i sexual.

. Absència de profunditat i tridimensionalitat.

. Predomini d'harmonia tonal.

i la fase gestual o Action Painting, a partir de 1947, any en el qual Pollock realitza les seves primeres pintures de degoteig, en la qual el moviment queda plenament configurat:

"Quan estic pintant no sóc conscient del que faig. És només després d'un període de recompte quan veig el que he fet. No tinc por de fer canvis, de destruir la imatge, perquè el quadre té una vida pròpia". Pollock

En aquesta afirmació, Pollock defineix la Pintura d'Acció com una barreja entre vitalitat i recerca automàtica de l'harmonia i la bellesa en un llenguatge que passa per la destrucció de la imatge i la seva associació simbòlica.

. Abandó del llenguatge figuratiu.

. Utilització de nous mètodes d'execució: pintura de degoteig, dripping:deixar caure la pintura directament del pot.

. Expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura.

. Utilització de teles de grans dimensions.

. Gran llibertat en el color (al principi preferència pel blanc i el negre, més endavant pels colors brillants i vius per a traduir estats d'ànim intensos).

. Varietat de configuracions estructurals, entre elles destaquen:

Composicions de camp estès (all-over field): Tota la superfície del llenç coberta uniformement mitjançant un embull de línies i cordons de pintura degotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament més enllà de les vores del quadre (Pollock).

Composicions de camp de color (colour field paintings): Grans superfícies planes combinades de color sense elements sígnicos ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai (Rothko, Newman, Reinhardt, Still ).

​

NEODADAISME

És una tendència artística que es va desenvolupar als Estats Units i a Europa en els anys cinquanta i els primers anys seixanta . Per a molts historiadors el Neodadaisme és el moviment precursor del Pop Art, i per a uns altres, simplement són els inicis d'aquest últim moviment artístic.

Posseeix els seus antecedents en el Dadaisme, fonamentalment en els ready-mades de Marcel Duchamp o en els collages de Kurt Schwitters.

El seu principi essencial era el de tractar la creació artística com un objecte, com extern a l'artista, la intervenció del qual quedava neutralitzada en el resultat final, que havia d'assemblar-se a una mera representació física de les coses.

ARTISTES

R. Rauschenberg, Jim Dine, Joseph Cornell, Jasper Johns, entre d'altres.

 

CARACTERÍSTIQUES

 

Utilització d’objectes d’àmbit quotidià.

- Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l'obra : flors de plàstic, ampolles, etc., en un nou plantejament dadaísta d'acord amb els nous temps.

- Elements de diferent procedència: fotografies, paper pintat, mobles,...

- La incorporació d'objectes a l'obra artística va donar lloc a una fusió de pintura i escultura, que van quedar incloses en un sol concepte creatiu.

 

POP ART

El Pop art (Art-Pop, "Art Popular") va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys cinquanta a Anglaterra i als Estats Units; i es va convertir en l'estil característic dels anys seixanta.

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

El terme de "pop art" (abreujament de "popular art") va ser utilitzat per primera vegada en 1954 pel crític Lawrence Alloway per a denominar a l'art popular que estava creant la publicitat, el disseny industrial, el cartellisme i les revistes il·lustrades.

El Pop art s'inspira en aquest art popular de la societat de consum per a crear obres figuratives amb una temàtica absolutament directa que les faci accessibles al públic en general.

Sorgeix com una reacció contrària a l'expressionisme abstracte tan allunyat de la realitat i de la comprensió del públic.

Els inicis del pop, especialment del pop nord-americà representat per Rauschenberg i JarperJohns, ha estat considerat per alguns historiadors com un altre movimennt artístic anomenat neodadaisme, per estar molt influenciats per les obres de Duchamp i Schwitters. En Europa, una tendència relacionada també amb el pop nord-americà rep el nom de "nouveau réalisme" (nou realisme).

Pot afirmar-se que l'art pop és el resultat d'un estil de vida; la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie.

Richard Hamilton és considerat l'artista que va crear la primera obra del Pop art: el collage titulat Què és el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?, que va ser exposat en l'exposició titulada "Això és el matí" en la Whitechapel Gallery de Londres en 1956.

 

CARACTERÍSTIQUES

- Rebuig de l'expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l'art en contacte amb el món i la realitat objetual.

- Utilització d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. Es pot dir que subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum.

- L'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum.

- Es pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol signe de “manualitat”; moltes de les obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç. (Warhol)

- Ús del collage i el fotomuntage, també noves tècniques de reproducció com la litografia i la serigrafia.

- Tractament pictòric de forma no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals, sinó que combina aquestes amb les seves qualitats abstractes intrínseques gràcies a la utilització d'imatges familiars.

- Representació de caràcter inexpressiu.

- Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, diaris sensacionalistes, fotografies, anuncis publicitaris, cinema, ràdio, televisió, música, espectacles populars, elements de la societat de consum i del benestar : aliments enllaunats, neveres, cotxes, autopistes, gasolineres, etc

- Absència de plantejament crític: els temes són concebuts com simples "motius" que justifiquen el fet de la pintura.

- Preferència per les referències al "status" social, la fama, la violència i els desastres (Warhol), la sexualitat i l'erotisme (Wesselmann, Ramos), els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum (Ruscha, Hamilton, etc.).

- Formes i figures a escala natural i ampliada (els grans formats de les imatges de còmic de Lichtenstein).

- Colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en els empleats en la indústria i els objectes de consum.

 

 

ARTISTA REPRESENTANT: ANDY WARHOL

​

NOU REALISME

Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta.

Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna, també, es considera el moviment dadaiste com a precursor.

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

El moviment del "nouveau réalisme francès " és fundat originàriament pel crític francès Pierre Restany i un petit grup d'artistes entre els quals es troba Klein, Raysse, Arman, César,Tinguely, Spoerri, Hainsi Villeglé i Dufrêne. Posteriorment es van afegir: Christo, Niki de Saint Phalle i Deschamps. Van publicar uns manifestos que deixaven clares les seves idees i pretensions, el primer manifest va ser publicat a 1960: Les nouveaux réalistes: “ La pintura de cavallet o qualsevol altre mitjà d’expressió clàssica en el domini de la pintura o l'escultura ha arribat a la seva fi... Què ens proposem en l'actualitat ? L'apassionant aventura d’allò real, percebut en si mateix i no a través del prisma de la transcripció conceptual o imaginativa”.

 

- Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

- Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

- Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

- Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.

- Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

- En general, colors plans i intensos.

- Varietat de plantejaments expressius:

. Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).

. Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va fer obres que el situen a l'Art Povera).

Pintures realitzades amb el cos (body-painting o "Antropometries" de Klein).

. Estil proper a la part Kitsch (com les imatges de noies pintades amb colors cridaners, fluorescents de Martial Raysse).

. Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d'escala (Richter).

. Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).

. Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri).

 

MINIMALISME

"La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència."

Sorgeix a EEUU a mitjans dels anys seixanta i té el seu màxim desenvolupament durant els anys setanta.

El terme "minimal" és utilitzat per primera vegada pel filòsof Richard Wolheim en 1965, per a referir-se a les pintures de Ad Reinhart, aquest artista, durant els últims sis anys de la seva vida, va realitzar una sèrie de pintures, totes del mateix format (un metre cinquanta de superfície), que contenien una simple imatge en forma de creu pintada en un to molt fosc tot just diferenciable de la resta de la superfície del quadre, aquestes obres a primera vista semblaven extensions uniformes de pintura negra, però després mirar-les durant un temps, l'ull s'acomoda a les diferències de to i la imatge de la creu es veu perfectament. També, a altres objectes de molt baix contingut artístic com els ready-made de Duchamp.

La pintura "minimal" també es coneix com pintura del silenci, doncs s'aparta del món material i del "soroll" de formes i objectes de la societat de consum (especialment les obres d'artistes com Ryman, Martin i Marden pel seu buit substancial d'intenció metafísica).

El terme va acabar per referir-se gairebé exclusivament als objectes tridimensionals desenvolupats per determinats escultors reduccionistes nord-americans, el progrés dels quals van eclipsar a les manifestacions pictòriques.

 

CARACTERÍSTIQUES

 

- Es caracteritza per la seva austeritat impersonal. Màxima senzillesa. Redueixen al màxim els elements propis de l'art, volums i formes.

- Configuracions geomètriques i materials transformats de manera industrial.

- Absència de contingut formal, la forma és el contingut..

- Valoren el sentit de la individualitat de l'obra d'art, la privacitat: una conversa conceptual entre l'artista, l'espai circumdant i l'espectador.

- Importància de l'entorn, essencial per a la comprensió i la vida de l'obra.

- Abstracció total: les obres operen només en termes de color, superfície i format.

- Caràcter "opac" i literal (conforme a la seva veritable naturalesa, la pintura és només "pigment específic" sobre una "superfície específica").

- Qualitat gairebé immaterial.

- Superfícies monocromàtiques, generalment pintura blanca sobre fons blanc (Ryman) o d'altres colors (Olitski) tot just modificades amb línies i punts gairebé imperceptibles (Martin), per marques prop del contorn (Olitski), o per pinzellades (Ryman).

- Utilització directa dels materials que han estat mínimament manipulats.

- Ocupació de diferents materials a fi d'explotar la interacció de les seves característiques físiques.

- Creació de contrastos com:

- Aplicació de la pintura empastada amb efectes de jaspiat (Olitsky) o a força de gruixudes pinzellades paral·leles (Ryman), a fi d'accentuar el caràcter literal.

- Generalment, teles de gran format sense marc i predomini de formats i colors neutres.

-Igual que en el pop art, els artistes minimalistes intenten que la marca de l'artista sigui imperceptible.

 

ART CINÈTIC

Moviment estètic amb bases en l'abstracció, que comença a desenvolupar-se després de la I Guerra Mundial, però que adquireix més força a partir dels anys cinquanta, quan s'investiga amb més precisió el factor cinètic de la visió en la creació plàstica.

Es pot considerar un precursor d'aquest moviment a Marcel Duchamp, als anys 30, fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres tridimensionals que tenen un motor que l'espectador pot posar en marxa gràcies a un mecanisme

Pertanyen a aquest moviment aquelles obres creades per a produir en l’espectador la impressió o il·lusió de moviment a través d'il·lusions òptiques, les quals canvien d'aspecte en virtut de la posició des d'on es contemplin i les quals creen una aparent sensació de moviment per la il·luminació successiva d'alguna de les seves parts (els anuncis de neó). També s'inclouen dintre de l'art cinètic les construccions tridimensionals amb moviment mecànic i els mòbils sense motor, com els de Alexander Calder.

Encara que el concepte va aparèixer per primera vegada en el Manifest realista signat en 1920 per Antón Pevsner i Naum Gabo, el seu ús no es va generalitzar fins a la dècada de 1959. En l'actualitat es coneix com art cinètic totes aquelles obres que produïxen en l'espectador sensació d'inestabilitat i moviment.

Les obres cinètiques poden tenir formes diferents:

1.- Formant en la impressió òptica de l'espectador, la il·lusió d'un moviment virtual que realment no existeix. Les obres estàtiques cinètiques depenen de l'acció de la llum, els fenòmens òptics, com la tendència de l'ull a produir imatges latents al ser sotmès a contrastos molt brillants de blanc i negre, o la juxtaposició de certs tints.

2.- Hi han objectes que es mouen a l'atzar, sense energia mecànica, com els mòbils de Alexander Calder.

3.- Induint a l'espectador a desplaçar-se a l'espai perquè així s'organitzi en la seva ment la lectura d'una seqüència.

4.- Realitzant moviments reals d'imatges mitjançant motors o altres fonts ( com l'aire).

​

CARACTERÍSTIQUES

- Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecdòtic.

- Desvinculació de l'obra d'art de l’artista. Bridget Riley, rebutjarà aquesta afirmació i pensa que les seves pintures estan destinades a expressar o comunicar un sentiment.

- Utilització d'altres suports, a mé del tradicional quadre.

- Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de l'espectador i no simplement en la paret.

- Incorporació de materials inèdits per a la creació artística: plàstics, circuits elèctrics, etc.

- Intenció d'inserir-se en la vida pública de la ciutat, formant part de l'urbanisme.

- Manipulació de l'espectador en algunes obres per posar-les en marxa.

​

 

 

Alexander CALDER

 

ART D’ACCIÓ

L'art acció és una tendència de l'art modern que va iniciar-se als anys 60. Es va proposar ampliar els horitzons de l'experiència estètica més enllà dels espais especialment dedicats a l'art, com són els museus, galeries, sales de concerts, cinemes; així com esborrar les fronteres marcades entre les disciplines artístiques (plàstica, música, drama, mitjans audiovisuals, etcètera).

La finalitat de l'art d'acció és comunicar l'experiència humana en tota la seva gamma expressiva.

Els inicis de l'art de acció es situen, per a alguns historiadors en l'activitat pictòrica de Jackson Pollock com creador de l’Action Painting, i a Ives Klein, amb les seves antropometries.

La intenció de l'art acció és apropiar-se de la vida a través de qualsevol tipus d'acció que tingui una intenció estètica conscient i elaborada, pot ficar-se en l'expressió de la subjectivitat, en una reflexió sobre assumptes filosòfics, de consciència ecològica, d'identitat social o individual, sexualitat, política, etc.

Es poden considerar dintre de l’art d’acció, tres manifestacions diferenciades:

el happening,

el fluxus

i la performance

 

CARACTERÍSTIQUES

- L'art acció parteix de la realitat mateixa de què una obra d'art no és una mercaderia, no es ven ni es compra, no és un objecte per a contemplar i apropiar-se d'ell, és un acte humà que es porta a terme en un espai i temps determinats.

- Fonamental la participació de l'espectador, com co-creador de l'obra a través de les seves reaccions, de la seva experiència vital i introspectiva. El públic s'involucra activament, emocionalment o intel·lectualment, amb l'experiència estètica

- L'art acció provoca al públic transgredint les convencions socials, artístiques i morals. Part de la vivència estètica pot ser agradable o no.

- Una altra de les característiques bàsiques de l'art acció és la interrelació de les arts, la seva estructura general és “de mig barrejat”, d'una síntesi interdisciplinària: llenguatge plàstic, llenguatge musical i llenguatge visual es barregen.

- Les diferents manifestacions de l'art acció es van proposar dur l'art a espais públics oberts: carrers, places, parcs; i tancats :cases, temples, centres comercials, mitjans de transport, et; és a dir, a llocs on es desenvolupa la vida quotidiana de la gent comuna i que no van ser concebuts per a l'acte estètic.

- Es revelen contra l'objecte artístic tradicional en forma de mercaderia.

- En el happening, es formula un guió general de l'acció però els detalls queden reservat al moment mateix de la interrelació amb públic, així com l’inici i el final.

- Els artistes van poder realitzar les seves obres sense la intermediació dels “curadors”, crítics o marxants d'art.

- Les expressions de l'art acció involucren diferents branques i estratègies artístiques: pot tractar-se d'un monòleg musicalitzat a on simultàniament l'artista pinta el seu cos o projecta un vídeo, o construeix algun artefacte o realitza algun acte ritual; o bé pot cridar l'atenció de l'espectador i apel·lar al seu sentiment estètic a través d'una acció inusual o provocadora o grotesca, com conviure en una cambra amb un llop, etc. O simplement l'artista pot realitzar una acció totalment ordinària com beure una cervesa escoltant música de jazz

 

ART CONCEPTUAL

L'art conceptual sorgeix en EUA cap a 1966 desprès de l’estètica minimalista.

A l'art conceptual el que l’importa és la reflexió sobre l'obra (el concepte) i el procés creatiu més que l'objecte artístic i els seus aspectes materials, en aquest moviment culmina la desmaterialització de l’art que s’havia iniciat amb el dadaisme.

El terme de conceptual es deu a l'artista Sol Le Witt, qui ho va utilitzar en el seu article "Paragraphs on Conceptual Art", publicat en Artforum en l'estiu de 1967, per a presentar la idea de la seva obra.

Es consideren precursors d’aquest moviment: a Marcel Duchamp (1887-1968), que amb els seus ready-mades va obrir una nova forma conceptual d'art, de Ad Reinhardt (1913-1967): l'art depèn només d'ell mateix i de la filosofia analítica, segons la qual el concepte és tot allò sobre el que pot formular-se proposicions, nivells del pensament que, al marge de qualsevol dada captada perceptivament, redueix tot coneixement al llenguatge.

L'art conceptual és la síntesi de les idees i reflexos artístics derivats de tots els moviments artístics posteriors a la segona guerra mundial, indefinible en el seu estil, material o forma, té a veure sobretot amb idees i significats. Els seus productors i defensors diuen que es tracta d'un art viu que s'alimenta dels fets i esdeveniments socials, d'un art actiu que obliga a participar i a opinar, d'un art que no deixa a ningú impassible.

 

CARACTERÍSTIQUES

- Visió de la pintura com objecte de pensament.

- Propòsit posat no a representar la realitat, sinó a prescriure un conjunt de significats, conceptes o intencions que siguin reconeguts per l'intel·lecte.

- Recerca de la simplicitat.

- Valora principalment la intel·ligència i les idees per sobre de la part manual.

- Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit barrejat amb el llenguatge de la representació pictòrica.

- Iconografia consistent en preguntes, equacions, declaracions o instruccions absurdes.

- Explotació màxima del potencial pictòric com canal d'informació.

- Barreja de materials i tècniques: collage, plantilles i estarcits.

- Els artistes conceptuals es van servir de mètodes diversos i tècniques mai abans usades: el performance, la instal·lació, el videoarte i l'art en internet, fotografies, vídeos, enregistraments, textos, realització d'actes en públic... sent escasses les manifestacions pictòriques.

- Obres d’art de difícil comercialització i de caràcter efímer, només poden ser vistes per poc temps.

- La idea artística existeix primer, després la tècnica. La tecnologia és una eina, no la raó de ser.

 

BODY ART

 

El body art és un estil emmarcat en l'art conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a Europa i, especialment, en Estats Units. Es treballa amb el cos com material plàstic, es pinta, es calca, s'embruta, es cobreix, es retorça...

El cos és el llenç o el motlle del treball artístic. Sol realitzar-se a manera d'acció o performance, amb una documentació fotogràfica i/o videogràfica posterior.

Dintre d'aquest moviment es poden destacar les accions del grup vienès, situat a Alemanya, format pels artistes Günter Brus, Otto Mühl, Hermann Nitsch i Rudolf Schwarzkögler. Es feien incisions en el seu cos i després es tacaven amb la seva pròpia sang. Molt diferents van ser les accions realitzades pels anglesos, com Gilbert and Georges, les seves accions es basaven en posar, immòbils per complet, com simulant una escultura.

 

CARACTERÍSTIQUES

- El cos és l'objecte de l'exploració artística, la autèntica matèria sobre la qual i amb la qual treballa, i s'interessen pels comportaments del ser humà.

- Feien accions i performances per desenvolupar la seva creació artística.

 

LAND ART

Com el Body art, el Land art ( Land art = terra i art ) és un estil emmarcat en l'art conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a Europa i, especialment, a Estats Units.

El principi fonamental del Land art és alterar, amb un sentit artístic, la superfície de la Terra.

Walter de Maria va ser qui va inventar el terme americà de Land Art que en català es podria traduir com art de la terra. Aquest terme ho va utilitzar per a poder descriure les seves primeres intervencions en la naturalesa que es van portar a terme a la fi dels anys seixanta.

Els inicis del Land Art es troben en un grup d'artistes ecologistes, especialment artistes europeus i americans, que van intervenir l'entorn natural deixant la seva petjada, el seu art a la naturalesa amb el propòsit d'assolir un art no comercial, un art que no es pogués vendre ja que sent un art efímer les obres no poden sobreviure amb el pas del temps.

 

CARACTERÍSTIQUES

- La natura és l'objecte de l'exploració artística, la autèntica matèria sobre la qual i amb la qual treballen, s'interessen per la seva conservació.

- El Land art s’inspira en l'arquitectura antiga o els llocs sagrats del passat més remot, com són els monòlits o quadrants solars prehistòrics del tipus de Stonehenge, tombes egípcies, monticles funeraris precolombins, altars o marques rituals a cel obert.

- Com en l'art primitiu, en els dissenys del Land art fan servir un mínim d'elements expressius i parteixen de traços primaris: línia recta, zig zag, cercle, quadrat, espiral i creu.

- Exposen reflexions profundes, sobre la relació entre l'ésser humà i la Natura, entre el món transcendent i el món natural. La majoria d’obres transmeten un sentit místic o misteriós.

- El paisatge es converteix en el suport de l’obra, i també, en el material, en general. Caràcter efímer de l’obra, es deteriora pel pas del temps: erosió del terreny, la pluja, l’artista desmunta l’obra,... El públic pot veure el procés artístic a partir de dibuixos preparatoris, fotografies i enregistraments en vídeo del procés i final de l’obra.

- Christo i Jean-Claude han realizat empaquetaments en diferents llocs del món.

 

ARTISTA REPRESENTANT:RICHARD LONG

 

ART POVERA

L’Art Povera, art pobre, va sorgir a Itàlia a finals dels anys 60, s'integren activitats artístiques molt variades, però totes amb el denominador comú que les obres es constituïxen de materials pobres: palla, papers, sorra, pedres, …

Apareix com a reacció a l'art tradicional en la mesura que aquest és considerat bell i de materials nobles, i a l’opulència de l’objecte pop i de la societat a la que representa.

Es consideren els precursors d’aquest moviment artístic als artistes Alberto Burri i Lucio Fontana, informalisme.

 

CARACTERÍSTIQUES

- L'art povera es val d'objectes de la deixalla o sense valor real ni artístic, trivials i aliens a denominacions com bell, bell o exquisit.

 

- Aspiren a reproduir en l’art l’essencialitat de la matèria i de l’objecte, no representar-los sinó presentant-los en la seva simple presència física.

- Donen valor a estructures primàries aconseguides amb materials grollers i fins a repulsius, però sempre intentant dotar-los d'un esperit poètic.

- Materials: carbó, acer, plom, vidre, ferro, miralls, arbres,...

-Intenten dur l'atenció de l'espectador cap a aspectes quotidians anònims i rutinaris als quals mai s'havia atribuït cap qualitat artística.